La Boqueria

Text sonor.

La Boqueria em provoca repulsió i fascinació a parts iguals, segons l’alçada de la vista.

Una tonyina ha perdut un ull. Quina desgràcia! La tonyina, fins i tot morta, ha de tenir bon aspecte per poder fugir de les pudents urpes de les fulles de plàstic verdes que aguanten el gel picat sobre el taulell. Una tonyina ha perdut un ull, em repeteixo. Els peus de la gent l’esquiven sense adonar-se’n. Ni ell es veu a si mateix enmig de tanta podridura ennegrida. És una bala mal feta i enganxifosa amb un tel blanquinós que l’envolta i l’aferra als foradets del paviment. I l’altre ull? Feien bona parella, a banda i banda d’un peixot taronja escates endins. Un gos l’ensuma. Què hi fa un gos al mig del mercat? Compte, que en faran botifarres i li faran rodolar els ulls pel terra fins que un altre gos els ensumi i en tornin a fer botifarres d’ell. Una dona s’hi fixa i li diu al peixater que una tonyina ha perdut un ull. Què collons els hi passa a la gent amb els ulls de les tonyines? Quina minúcia.

Escolti, la tonyina és de mar endins o està feta aquí en piscines? Piscifactories, dirà, oi? Això, això. No es preocupi que és fresca com una rosa, gustosa i en bona forma física, és un bon partit, aquesta tonyina. Oh, però és bòrnia! Els ulls de la tonyina no són pas com el taló d’Aquil·les, senyora. I per cert, li diré que porta dues dents pintades de carmí i que la tonyina fa més bona olor que vostè i que, a més, a vostè li falten cabells i li sobren quilos i, encara més, que la tonyina té un ull més bonic que els seus dos ulls pintats a mà alçada amb un llapis negre de punta gruixuda.

Si això hagués passat jo hagués mirat al peixater i l’hagués aplaudit amb una llàgrima en un ull, per solidaritzar-me amb la tonyina. La gent està carregada de romanços i l’ull de la tonyina es podreix lentament entre peu i peu de la dona. Si l’ull aixequés la vista li veuria l’entrecuix. Sort en té, d’haver perdut la resta del cos a sobre el taulell. Pobre ull de tonyina.